Pols, aigüa, fang. La terra sempre està prenyada, a punt de donar vida. Un viatge al voltant del mon. Petites històries que creen imatges. Espectàcle visual, pintura en directe, música a capella.

​

Joan Baixas pinta amb terra sobre una gran pantalla iluminada per transparència.

Les imatges apareixen i s’esborren combinades amb projecció de diapositives i música de Paca Rodrigo.

L’espectàcle gira pel circuit internacional des del 2001 (Centre Pompidou de París, Museu Guggenheim de Nova York, Festival de Otoño de Madrid, Teatres nacionals de Toulusse i Varsòvia, Teatre Lliure de Barcelona i molts altres llocs).

Fang, llim, terra fosca, terra prenyada. El fang conté totes les imatges i cap queda fixada. Simbologia elemental abans del mite i de les idees. Tractat sobre els diferents paisatges de l’amor, ingenuitat suprema. No és un espectacle fixe, sinó un procès d’accions al voltant de la terra, un pre-espectacle.

Es va iniciar al desert d’Austràlia amb el descubriment de la plana polsosa més gran del planeta, on el color és nomès llum. Pluja al desert, terra prenyada. Va prendre forma a Puxkin, a prop de Petersburg, amb els fangs d’una Rússia cansada, primitiva i fèrtil, i desprès a la biblioteca de Sarajevo, amb les cendres de milions de llibres calcinats, terratremol d’idees cremant la poesía.

 

Volem mantenir Terra Prenyada sempre en un inici, en un pre-espectacle, esquivant la performance d’idees i l’espectàcle teatral, per a quedar-nos en una cerimònia prèvia, elemental, on els materials poètics, en brut, es composen amb intervenció de l’atzar.